La necessitat de les seleccions catalanes

La necessitat de les seleccions catalanes
Un país també es representa competint
Catalunya viu un moment de gran complexitat política i social. La societat catalana continua debatent quin ha de ser el seu futur polític, mentre el debat sobre la identitat, la llengua, els drets nacionals i la relació amb l’Estat espanyol continua ocupant un espai important de la vida pública.
En aquest context, però, també està passant una altra cosa: una nova generació de joves està començant a organitzar-se i a construir nous espais de participació social.
En els darrers anys han aparegut noves entitats i iniciatives impulsades, en bona part, per joves que volen participar activament en la realitat del país. Són expressions diferents d'una mateixa necessitat: demostrar que existeix una generació disposada a agafar el relleu, a crear eines pròpies i a intervenir en aquells àmbits on considera que encara hi ha feina per fer.
La Plataforma per la Selecció Catalana neix també d'aquest context.

L’esport és molt més que esport
L'esport té una capacitat de mobilització social difícilment comparable amb qualsevol altre àmbit.
Un partit pot reunir milers de persones que no comparteixen ideologia, edat, professió o origen. Una samarreta pot convertir-se en un símbol compartit. Una bandera pot aparèixer en un estadi davant de milions d'espectadors. I un esportista pot representar un país davant del món.
A Catalunya ho sabem especialment bé.
L'esport català ha construït al llarg de dècades una xarxa extraordinària de clubs, federacions, esportistes, aficions i entitats. La legislació esportiva catalana reconeix les federacions catalanes com a representatives del seu esport i estableix entre les seves funcions la creació, el foment i l'impuls de les seleccions catalanes.
Per tant, parlar de seleccions catalanes no és parlar d'una idea abstracta.
Parlem d'esportistes que ja existeixen. De clubs que ja existeixen. De federacions que ja existeixen. D'aficions que ja existeixen.
La pregunta és: per què no poden tenir també una representació pròpia en l'àmbit internacional allà on les normes esportives ho permetin?

La selecció com a eina de cohesió
Una selecció esportiva té una característica especial: pot generar un sentiment de pertinença compartit.
En una societat plural, l'esport pot actuar com un punt de trobada. Persones amb opinions polítiques molt diferents poden compartir una mateixa grada, celebrar una mateixa victòria i sentir-se representades per uns mateixos colors.
Aquesta capacitat fa que les seleccions puguin tenir una funció que va molt més enllà de la competició.
Poden servir per projectar una imatge de Catalunya al món, donar visibilitat als esportistes catalans i crear espais de participació compartida.
I també poden ajudar a reforçar la cohesió social.
Una selecció catalana no hauria de representar únicament una determinada manera de pensar Catalunya. Hauria de representar els esportistes catalans i una societat diversa, plural i canviant.
Representació internacional
Un dels grans arguments per defensar unes seleccions catalanes és també el de la representació.
Catalunya disposa d'un ecosistema esportiu propi i d'una gran quantitat d'esportistes que competeixen al màxim nivell. La possibilitat que aquests esportistes puguin representar Catalunya en competicions internacionals significaria donar visibilitat internacional a la realitat esportiva del país.
Això no significa substituir els clubs, ni les competicions estatals, ni les trajectòries personals dels esportistes.
Significa obrir una possibilitat més: que Catalunya pugui tenir presència esportiva pròpia en aquells organismes i competicions que reconeguin aquesta possibilitat.
La mateixa normativa catalana contempla la participació de les seleccions catalanes en diferents àmbits i estableix que poden utilitzar els símbols propis de Catalunya en les competicions oficials en què participin.
El repte, per tant, no és començar de zero.
És aconseguir avançar cap a un reconeixement esportiu internacional més ampli.
 
L'esport també és projecció de país
Quan pensem en la projecció internacional d'un país, sovint pensem en política, economia, cultura o diplomàcia.
Però l'esport també és diplomàcia.
Els grans esdeveniments esportius són vistos per milions de persones arreu del món. Els colors d'una selecció, el seu escut, el seu himne i els seus esportistes poden convertir-se en una de les finestres més visibles d'un país.
Per això les seleccions esportives tenen una dimensió internacional.
No es tracta només de guanyar partits.
Es tracta de poder dir: aquest equip representa Catalunya.
I que aquesta representació sigui visible més enllà de les nostres fronteres.
Un projecte que necessita tota la societat
La reivindicació de les seleccions catalanes no pot dependre únicament d'una organització.
Necessita esportistes, clubs, federacions, aficions, professionals de l'esport, entitats socials i ciutadania.
També necessita debat.
Quins esports poden avançar primer? Quins organismes internacionals poden reconèixer una federació catalana? Quines barreres existeixen? Quins mecanismes jurídics i esportius caldria seguir? Com podem garantir que les seleccions siguin representatives i inclusives?
Són preguntes que formen part del camí.
La Plataforma per la Selecció Catalana vol contribuir precisament a generar aquest espai: un moviment social al voltant de l'esport català que posi les seleccions sobre la taula i ajudi a construir les condicions perquè algun dia siguin una realitat cada vegada més present en l'àmbit internacional.
Per què ara?
Perquè el debat sobre el futur de Catalunya continua obert.
Perquè una nova generació està començant a assumir responsabilitats.
Perquè l'esport català ja té una realitat pròpia.
I perquè parlar de seleccions catalanes significa parlar també de quin paper volem que tingui Catalunya en el món.
No cal esperar que arribi un futur hipotètic per començar a construir-lo.
El futur també es construeix desenvolupant projectes, generant consensos, fent créixer les estructures pròpies i demostrant que existeix una societat capaç d'organitzar-se.
Les seleccions catalanes formen part d'aquest debat.
No són només jugadors sobre una gespa. Ni només una equipació. Ni només un himne abans d'un partit.
Són una pregunta sobre qui volem que representi els nostres esportistes, com volem projectar-nos al món i quin lloc volem ocupar dins de l'esport internacional.
I aquesta és una conversa que Catalunya encara té pendent.
Una nació, una selecció.